La crisi no atura el consum d'alcohol entre els adolescents
Per què alguns adolescents beuen alcohol
intensament els caps de setmana? Què els aporta el botellón?
Com influeix el context social en els consums?
Quines són les diferències amb les formes adultes
respecte la beguda? Aquestes són algunes de les
preguntes que es formula el professor d'Antropologia
d'aquest Departament, Joan Pallarés, en el
seu darrer llibre: ¿Beber para crecer? El consumo de alcohol entre los menores de edad
(Editorial Milenio, 2013). Redactat amb el psicòleg
social David Pere Martínez, el treball revela que
la crisi econòmica actual i les expectatives de
futur els provoquen malestar emocional, potenciant
els valors hedonistes. Beuen "per ofegar la
incertesa del futur", ha explicat Pallarés.
Beure per passar-s'ho bé i potenciar el "bon rotllo" és l'argument més generalitzat entre els joves. Consideren l'alcohol com un element bàsic per animar les sortides nocturnes i, malgrat tenir pocs diners, prioritzen la festa per sobre d'altres activitats o despeses. El consum no ha disminuït des dels anys 80. L'única diferència és que ara als joves busquen l'alcohol més barat. La majoria reconeix que beu gairebé tots els caps de setmana, però al mateix temps assegura que és molt important tenir uns límits clars i respectar-los. En aquest sentit, els autors han constatat que el fenomen del botellón és menys usual a Catalunya que en altres punts d'Espanya.
Beure per passar-s'ho bé i potenciar el "bon rotllo" és l'argument més generalitzat entre els joves. Consideren l'alcohol com un element bàsic per animar les sortides nocturnes i, malgrat tenir pocs diners, prioritzen la festa per sobre d'altres activitats o despeses. El consum no ha disminuït des dels anys 80. L'única diferència és que ara als joves busquen l'alcohol més barat. La majoria reconeix que beu gairebé tots els caps de setmana, però al mateix temps assegura que és molt important tenir uns límits clars i respectar-los. En aquest sentit, els autors han constatat que el fenomen del botellón és menys usual a Catalunya que en altres punts d'Espanya.
La investigació, finançada amb una subvenció del Pla Nacional sobre Drogues del ministeri de Sanitat a la Fundació IGenus, s'ha basat en entrevistes personals i grups de discussió a Barcelona, Madrid, Sevilla, València, Lleida, Vitòria, Pamplona, Osca, Lloret de Mar, Manresa, El Prat de Llobregat, Getafe (Madrid), Zizur (Navarra) i Antequera (Màlaga). Així han pogut copsar experiències tant individuals com col·lectives d'uns 140 nois i noies d'entre 13 i 17 anys. L'edat d'iniciació en la beguda no ha variat en els últims temps i es manté entre els 13,5 i els 14 anys.
La recerca de Pallarés i Martínez analitza tant l'evolució històrica del consum d'alcohol com els motius, les pautes i les conseqüències negatives. També aborda l'accessibilitat a les begudes alcohòliques, les diferències de gènere i el discurs a les institucions socials de referència: la família i l'escola. L'objectiu final és, segons el professor de la UdL, "oferir eines útils per a dissenyar i aplicar estratègies de prevenció adequades a la realitat".
Joan Pallarés i David Pere Martínez preparen ara un manual sobre els riscos del consum de drogues, que també editarà Milenio. .
 |
| Els autors del llibre, Joan Pallarés i David Pere Martínez |
