Aquesta segona setmana de Desembre de 2018 gaudirem de la visita de l'Historiador de l'Art Dr. Paolo Bertelli,  membre del Comitè Científic del Museu del Palau Ducal de Màntua i professor d'Història de la Restauració, que a més de participar en el Màster en Peritatge, Avaluació i Anàlisi d'Obres d'Art , oferirà dos seminaris als estudiants de grau:

Imatge i poder. La construcció dels retrats gonzagescs. Dimecres 12 de desembre, de 16 a 19h. Sala de Juntes de la 2na planta (2.26)

El Renaixement mantovà: Els Gonzaga i les arts. Divendres 14 de desembre, de 9:30 a 11:30. Aula 1.33A

Agraïm especialment el suport del Deganat de la Facultat de Lletres per a la realització d'aquestes activitats d'internacionalització dels estudis del grau d'Història de l'Art.

Conferència del professor Isidoro Moreno, catedràtic d'Antropologia de la Universitat de Sevilla, titulada: "Drets individuals i col·lectius, identitats nacionals i resistències al dret a decidir". Se celebrarà a la Sala de Juntes del 3r pis (Rectorat), el dimarts, 13 de Novembre, a les 18 h.

Lliçons d'Època Moderna IV

500 Anys de la Reforma Protestant

16 de Maig de 2018, Sala de juntes (3r pis), Rectorat

Dimecres 16 de maig commemorem els 500 anys de la Reforma protestant amb dos conferències (pel matí) i una pel·lícula (per la tarda).

Fa 500 anys, el 31 d’octubre de 1517, l’acció d’un monjo en una llunyana ciutat del petit ducat de Saxònia-Wittemberg (a l’actual Alemania) va iniciar un procés que culminaria en un dels factors històrics que han marcat el mon occidental en els últims cinc segles. Els simples dubtes sobre la validesa de les indulgències van desencadenar la reforma protestant, la més important ruptura de la cristiandat occidental. Però la seva transcendència va molt més enllà al fondre’s amb els altres àmbits que conformaven aquella època. Indubtablement, la  Reforma Protestant (i la confrontació que significà amb els fidels a l’església romana) influí fortament en el seguit d’enfrontaments bèl·lics que esperonaren la formació de l’Estat Modern, amb l’absolutisme i les seves alternatives (comparativament més democràtiques) com models de referència; l’oposició influí també en el desenvolupament cultural tant en el camp artístic com en el del coneixement científic o en la quotidianitat de l’alfabetització; noves formes de pensament més lliures i més crítiques contribuïren a desenvolupar nous descobriments, noves tècniques i noves actituds davant l’economia, afavorint i accelerant la transició del feudalisme al capitalisme; i tot això comportà el lent canvi social que acabaria enterrant l’Antic Règim i obrint pas a una nova època i una nova societat, la contemporània.

Donada la importància històrica d' aquest fet, la Unitat departamental d'Història Social (Història Moderna) del departament d'Història de l'Art i Història Social, junt amb el Grup d'Estudis d'Época Moderna: Història, Art i Literatura, ambdós de la UdL, organitza una jornada amb dos conferències i una pel·lícula el proper dimecres 16 de maig de 2018.

Simposi Imaginari d'un Islam (in)visible a la península ibèrica, de l’època moderna a l’entorn 2.0

Els passats dies 10 i 11 d'abril es va celebrar el Simposi Imaginari d'un Islam (in)visible a la península ibèrica, de l’època moderna a l’entorn 2.0, en què han col·laborat diferents professors i professores del Departament, pertanyents a les àrees de coneixement d'història moderna i història de l'art d’època moderna.

També ha assistit professorat de secundària i Batxillerat, en especial de l'àrea de Ciències Socials, i l'alumnat del Grau en Història de l'Art i Gestió del Patrimoni Artístic, entre d'altres. 
 

Imaginari d'un Islam (in)visible a la península ibèrica, de l’època moderna a l’entorn 2.0.

La Facultat de Lletres celebra del 10 al 11 d'abril el Workshop / Simposi Imaginari d'un Islam (in)visible a la península ibèrica, de l’època moderna a l’entorn 2.0.

Ha estat organitzat pel Dr. Iván Rega, del Departament d'Història de l'Art i Història Social (UdL), en col·laboració amb el Dr. Borja Franco, de la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED).

Es tracta d'una trobada interdisciplinària que compta amb la participació de la Dra. Sílvia Canalda, de la Universitat de Barcelona, la Dra. Lola González, del Departament de Filologia Clàssica, Francesa i Hispànica (UdL), i el Dr. José M. Perceval, de la Universitat Autònoma de Barcelona (com a ponents).

Aquesta activitat està oberta a tota la comunitat universitària, tan professorat com alumnat, especialment de les àrees d'Història de l'Art, Història, Literatura Hispànica i Comunicació Audiovisual.

Tindra lloc el 10 i 11 d’abril, en horari de tarda, a la Sala Juntes de la 3a planta (Espai 3.31).

Hi trobareu el programa en aquest enllaç:

…

Josep Serra defèn la seua tesi doctoral

El passat dimecres, 14 de febrer, el Sr. Josep Serra Grau va defensar la seua tesi doctoral: "Rebeldes transacionales: la Red Zapatista Catalana", dirigida pel professor del Departament, Dr. Víctor Bretón. Al tribunal hi van estar els Drs. Jesús Contreras, Mònica Martínez i Albert Roca.
Us en deixem dues fotografies: